ASPECTES A TENIR EN COMPTE

- Podem parlar de “moros” sense hipocresia. Resulta difícil distingir entre algerians i marroquins i la solució consisteix en  utilitzar el terme “moros”. I aquells que ens titllen de racistes quan utilitzem aquest terme haurien de tenir certs coneixements històrics. Els romans van anomenar “mauros” (moros) als nord-africans. I Mauritània significa “terra de mauros”, és a dir, “terra de moros”. Cal dir les coses pel seu nom.

- Els conceptes de dreta i esquerra, políticament parlant, són conceptes que ja estan caducats. El seu origen es remunta al segle XVIII, a l’època de la Revolució Francesa, quan els membres de l’Assemblea es disposaven a dreta i esquerra. Però, actualment, quan aquests conceptes resulten més caducs, és quan més component positiu o negatiu semblen tenir incorporat. Actualment tot allò que prové de la dreta és “dolent” i tot allò que prové de l’esquerra és “bo”. I aquest significat cada vegada sembla estendre’s més. Aviat escoltarem dir “avui em fa mal la cama dolenta”, referint-se a la cama dreta. O “avui sembla que m’hagi aixecat amb el peu bo”, referint-se al peu esquerre. Però aquesta darrera afirmació seria del tot incongruent, ja que sempre s’ha entès la frase “m’he aixecat amb el peu esquerre” amb un sentit negatiu i, en canvi, ara tindria sentit positiu? Fins i tot haurem de canviar tot el refranyer popular. I el súmmum es podria produir d’aquí a poc temps quan anessis conduint el teu vehicle i el GPS et digués: “A cent metres... giri... a la dolenta”.

- La frase “aquí no hi cabem tots”, tant si es vol reconèixer com si no, és una veritat absoluta. És més, m’atreviria a dir que és un fet obvi que no caldria ni dir, si no fos perquè el “bonisme” exagerat ens ha volgut fer creure el contrari. Ens han volgut inculcar que vivim en un conte de fades. Res més lluny de la realitat. Per exemple, en un recipient de dos litres de capacitat, hi caben tots els litres que vulguem? No, és clar. Doncs amb tot el que puguem pensar succeeix el mateix. Tot té un límit de capacitat (una ampolla, un pot, un contenidor, un país...) Tot, absolutament tot, té un límit; que serà major o menor, però tindrà un límit.

- La immigració s’ha de controlar. Però no només cal controlar la immigració, avui en dia tot està controlat, i sort en tenim tots que sigui així. Existeixen controls alimentaris. Els productes han de passar uns estrictes controls de qualitat. Quan jo anava a escola, de tant en tant fèiem “controls”, una mena d’exàmens però amb menys importància. Per què servien? Per comprovar que anàvem seguint les explicacions i anàvem assimilant els continguts. Tots aquests controls, i molts d’altres, són necessaris.

- Els partidaris de PxC no som contraris a la immigració. D’immigració n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà sempre. Nosaltres estem a favor de la immigració que sigui necessària. Únicament demanem que es compleixin les lleis. La Llei d’Estrangeria estipula clarament que els immigrants “il·legals” (és a dir, “no legals”, la mateixa paraula ho diu tot) han de ser repatriats als seus països d’origen. I si una Llei ho marca clarament, per què no es compleix?

- El no empadronament dels il·legals, és d’estricta lògica. Respon al mínim criteri d’imperi de la llei. Els il·legals no poden ser legalitzats, no té sentit. La mateixa paraula ho explica: “Il·legal” significa “que no és legal”, “que està fora de la llei”. I tot allò que no és legal s’ha de perseguir i s’ha d’actuar d’acord a la legalitat vigent.

- Tot dret comporta unes obligacions adherides a ell. Però això no sembla ser així per a alguns immigrants. I l’obligació de l’Estat és fer complir les obligacions, tant als autòctons com als immigrants. El fet de ser immigrant no és cap eximent per no haver de complir les obligacions.