AL•LEGAT FINAL: JA N’HI HA PROU!

Tot el que llegireu a continuació és cert.

El que a continuació us explicaré és totalment cert. M’ho han explicat personalment els seus protagonistes. Tot el que he escrit en aquest bloc és totalment cert. Si no tingués la certesa absoluta que és verídic, no ho publicaria.

ATENCIÓ: Si després de llegir els dos casos reals creieu que això no és normal, que no hauria de succeir, si sou sincers amb el vostre primer pensament, amb la mà al cor; només tindreu una opció, una única opció: Votar Plataforma X Catalunya. Votar Anglada.

Heu de ser sincers amb vosaltres mateixos. No us heu de deixar endur per falses afirmacions que pugueu haver escoltat de persones partidistes a qui interessa que tot continuï igual. I a qui la població en general li és totalment indiferent. Que només utilitzen els votants per assolir els seus maquiavèlics objectius.

Tenia la intenció, des de fa dies, d’explicar alguns casos reals que mostressin amb total claredat, i sense cap tipus de censura, com és, realment, la convivència amb els immigrants. Pretenia mostrar com la realitat difereix molt dels “contes de fades” de la multiculturalitat. La convivència, en molts casos, no resulta gens fàcil (impagaments en les quotes de la Comunitat de propietaris, costums molestos pels veïns, etc.)

I també era la meva intenció donar a conèixer la situació real dels serveis socials. Com aquestos es bolquen, en exclusivitat, en l’ajuda als nouvinguts; mentre les persones autòctones es veuen obligades a buscar entre les escombraries dels contenidors propers als centres comercials. Quan vegeu alguna d’aquestes persones remenant les escombraries, fixeu-vos en el seu color de pell. Tots són blancs (en el 99% dels casos). La majoria són autòctons, però també es poden veure algunes persones dels països de l’est. Però de moros i negres jo encara no n’he vist cap. Aquestos se’n van a Càritas o a Creu Roja i allí els omplen de menjar. Per cert, una noia casada amb un àrab em va explicar que si alguna cosa no els agrada ho llancen als contenidors sense contemplacions. Els mateixos productes que després recolliran els blancs. Resumint: Que els blancs som ciutadans de segona, que ens hem d’acontentar amb les deixalles que els moros llencen a les escombraries... Tot molt normal, oi?

I tot això no és racisme ni xenofòbia... és la realitat. Encara que, pensant-ho bé, potser sí que és xenofòbia, però la que tenen ells envers nosaltres. És a dir, que ells són els xenòfobs i nosaltres les víctimes.

Però aquesta realitat no apareix reflectida en els mitjans de comunicació. No s’explica a la televisió ni a la premsa. Els interessa més que la societat cregui que tot és molt maco. Que aquí tots lliguem els gossos amb llonganisses, mentre que la realitat és que moltes persones que han estat tota la seva vida pagant els seus impostos i treballant com a blancs (ara s’haurà de dir així, ja que els que treballen són els blancs; perquè els moros i negres van a Creu Roja i els ho donen tot) ara es veuen deixats de la mà de l’Estat, que prefereix mimar els immigrants.

Els autòctons som ciutadans de segona. Els immigrants reben moltes més ajudes.

JA N’HI HA PROU!

A continuació us explico els dos casos.

PRIMER CAS

Aquest fet va succeir fa uns dies en una ciutat petita de Catalunya. La persona que m’ho va explicar fa de voluntari de la Creu Roja i estava allí quan van passar els esdeveniments.

Va arribar un matrimoni autòcton, de raça blanca, i van demana si els podien ajudar perquè feia temps que tots dos estaven a l’atur. La persona responsable els va dir que havien d’anar a l’Assistenta Social de la localitat i que havien de dur no sé quants papers.

Una estona després es va presentar allí una matrimoni moro al que no havien vist mai abans. No van dir res, únicament van fer amb la mà dreta el signe de voler menjar i la persona responsable va ordenar al meu amic que anés al magatzem a buscar menjar. Els van omplir amb tot tipus de menjar i van marxar.

Aleshores el meu amic li va preguntar a la persona responsable perquè havia tingut aquest comportament tan diferent. I li va respondre el següent:

— Tenim ordres de fer-ho així. Però no ho vagis dient arreu que no volen que se sàpiga.

SEGON CAS

La persona protagonista d’aquest segon cas treballa en una ONG que es dedica a assessorar i acompanyar els immigrants als serveis socials per obtenir ajudes. I em va explicar que està molt cremada perquè existeix moltíssim frau i moltíssima picaresca a l’hora d’abusar i saquejar els serveis socials; i molta irresponsabilitat per part dels responsables d’aquests serveis. Les paraules que escric són exactament les que ella va utilitzar quan li vaig dir que m’ho escrigués per no oblidar cap detall. L’únic que he fet jo és resumir-ho una mica perquè ella m’ho va escriure amb tot tipus de detalls que farien aquest article massa llar segons el meu parer.

Em va dir que ella mateixa porta el cas d’una família d’origen marroquí amb tres fills de 6, 7 i 9 anys. L’home porta tres anys sense treballar i ella fa algunes feines domiciliàries de forma esporàdica.

Fa pocs dies li van oferir a ella una feina, assegurada a la Seguretat Social, de 1.000,00 € nets al mes, únicament per 5 hores al dia per fer companyia i acompanyar a passejar una senyora gran. Aquest sou no el cobra molta gent a Espanya per una jornada de 8 hores al dia. I, proporcionalment, cobren menys moltíssims universitaris espanyols que han hagut d’estudiar durant molts anys. I a aquesta mora li oferien per la seva “cara bonica”. Però la mora va dir que no volia aquesta feina perquè aleshores perdria moltes ajudes i subsidis..

Perquè aquesta família rep, de les diferents Administracions, el següent:

·         Ell cobra 500,00 € de la Generalitat de Catalunya de prestació social mensual des que va deixar de cobrar l’atur i el subsidi de 420,00 € de l’INEM.

·         Cobren 750,00 € al mes a canvi d’escolaritzar els fills.

·         Els tres nens dinen de franc a l’Escola, tot i que viuen a 100 metres d’ella i podrien anar a dinar a casa, ja que els seus pares no treballen. Això ens costa a tots uns 900,00 € al mes (300,00 € per fill).

·         L’Ajuntament els paga els 450,00 € mensuals del lloguer del pis on viuen.

·         L’Ajuntament els dóna cada mes uns vals per un total de 400,00 € per anar a comprar als Supermercats Plus.

·         L’Ajuntament els paga les factures de calefacció, electricitat i aigua.

·         L’Ajuntament paga mensualment la factura d’internet de la família.

·         La Generalitat de Catalunya paga un curset extraescolar de futbol als tres fills (350,00 € al mes pels tres)

·         Tenen els medicaments de franc (d’entre els autòctons només els tenen els jubilats)

·         Els nens han tingut de franc tots els aliments i elements necessaris fins els 3 anys (menjar per nadons, bolquers, cotxet...)

·         La família acudeix amb regularitat al lliurament d’aliments (banc d’aliments) de l’Ajuntament, de diverses parròquies i de la pròpia ONG.

·         Altres (encara n’hi ha més), però ho deixo aquí.

Tot això és cert perquè és aquesta persona qui porta l’atenció d’aquesta família i, per tant, qui els ha acompanyat, com a intermediària, en la realització dels tràmits pertinents.

Traieu la calculadora i sumeu tot el que rep aquesta família.

I famílies com aquesta n’hi ha moltes per tot Catalunya.

I després l’Administració ha de tancar certes plantes d’hospitalització perquè no hi ha diners.

Creieu que això és normal?

Penseu, de veritat, que això ha de continuar essent així?

El vostre cervell us està dient que NO. I nosaltres som éssers humans perquè fem cas del nostre cervell, perquè fem cas dels nostres pensaments.

Penseu quedar-vos amb els braços plegats, sense fer res?

El vostre cervell us està dient, clarament: JA N’HI HA PROU!

Això no pot continuar així. I vosaltres ho sabeu.

El primer pas per redreçar el rumb és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

En les properes Eleccions del 28 de novembre, no ho dubteu. Feu cas del vostre cap.

Els catalans som gent de seny, de sentit comú. I el sentit comú us està dient, CLARAMENT, que l’única opció possible és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos. Vosaltres no us enganyaríeu a vosaltres mateixos. No us doneu l’esquena.

És l’hora de defensar els vostres DRETS!

La lògica s’ha d’imposar.

El seny, el sentit comú, la lògica... TOT us encamina en la mateixa direcció: VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos!!!

LA CENSURA I UN SUCCÉS SORPRENENT

LA CENSURA

M'han tancat el perfil "Jo Votaré Anglada" de Facebook.

Tot va començar com explico a continuació.

El passat 20/10/2010 tenia 167 amics al meu perfil de Facebook “Jo Votaré Anglada”. El dia següent havia fet 7 amics nous i quan vaig mirar el total tenia 166 amics. Ho heu llegit bé: 167 + 7 = 166. A mi l’Aritmètica sempre se m’ha donat bastant bé, ja que en ella la lògica (un aspecte poc emprat actualment) hi té un paper fonamental. Així que de seguida em vaig adonar que hi havia quelcom d’estrany.

Aleshores vaig llegir al mur que a algunes persones Facebook els havia tancat el perfil. I ho vaig entendre tot: Ha tornat la censura! Sí, sí, ho heu llegit bé. Ja és aquí! El tancament de perfils s’ha produït arran d’algunes denúncies de grups d’ultra-esquerra que no poden suportar que existeixin persones que pensin diferent d’ells. Perquè els votants de PxC no pensem com ells, però no diem res que no sigui totalment legal. Dir que els immigrants il·legals han de ser repatriats als seus països d’origen no només no és il·legal, sinó que és un aspecte que està recollit en la Llei d’Estrangeria. Nosaltres només demanem que s’acompleixi la legalitat vigent. Però sembla ser que a aquests grups (que no se n’adonen que els utilitzen i que quan no siguin útils es desfaran d’ells com si es tractessin de simples mocadors de paper) no els agrada seguir la Llei.

Sempre he escoltat que durant el Franquisme hi havia censura; encara que aquest fet resulta comprensible si es té en compte que es tractava d’una Dictadura. Però, innocent de mi, jo creia que actualment vivíem en una Democràcia. El que sí us puc assegurar, al 100 %, és que durant el Franquisme no existia censura, gens ni mica, a internet. Bé, aleshores no existia internet, però aquest és un altre tema.

Bromes apart, el tema és més seriós del que pot semblar. Una Dictadura, tant si és de dretes com si és d’esquerres, al cap i a la fi és una Dictadura. Encara que a alguns els sembli que una Dictadura d’esquerres és menys Dictadura. Malgrat les nombroses morts responsabilitat de Hitler, el rècord encara l’ostenta Stalin, amb moltes més. Però, donat que no es tracta d’un concurs, cal esperar que aquest rècord no sigui mai batut.

A partir d’ara no podrem parlar de la “Democràcia espanyola”, sinó que haurem d’anomenar-la “Dictadura espanyola” o “Dictadura de ZP”. Les coses s’han de dir pel seu nom. No passa res perquè els polítics se sincerin amb la societat i reconeguin, d’una vegada per totes, que això és una Dictadura. Potser l’hauríem d’anomenar “Dictadura d’allò Políticament Correcte” o, si ho preferiu així, “DPC”, què és més curt. Encara que “DPC” podrien ser perfectament les sigles de “Dictadura de Paràsits i Comunistes”.

UN SUCCÉS SORPRENENT

Els darrers dies he estat espectador de diversos fets sorprenents, un dels quals m’agradaria comentar. Són fets increïbles o, com diria Jesulín d’Ubrique, IN-CREÏBLES. Són successos tan esfereïdors que ni el mateix Iker Jiménez s’atreviria a parlar-ne en el seu programa.

Aquest fet va tenir lloc fa uns deu dies, aproximadament. Estava mirant a la televisió un debat polític i estaven encarant-se una representant del PP i un de CIU que és alcalde d’un municipi. El de CIU va recriminar a la del PP que aquest partit no hagués fet res per controlar la immigració mentre governava. La representant del PP va esgrimir en la seva defensa que després que el PP deixés el govern (ZP va guanyar les primeres Eleccions el 14/03/2004) n’havien arribat molts més d’immigrants. I ara arriba el moment àlgid. ATENCIÓ! El que escriuré a continuació no és apte per a persones que pateixin del cor. Si esteu drets, serà millor que segueu. Us ho recomano. Ho repeteixo perquè la seqüència dels fets s’ho mereix. La representant del PP va dir que després del 2004 n’havien arribat molts d’immigrants. I l’alcalde de CIU va respondre: “No gaires, no gaires”.

.

.

.

Ja us heu refet de l’ensurt? Els qui hagueu perdut el coneixement temporalment espero que no hagueu pres mal si heu caigut i espero que us aneu recuperant .

Sí, sí. És totalment cert. Jo estava sopant i se’m va tallar la digestió. No m’ho podia creure! I l’home ho va dir amb total normalitat, com qui diu que fa sol. Però, com es pot dir això? Això sí que hauria de ser delicte. Dir una mentida tan gran a la televisió, davant de tants espectadors, hauria d’estar penat.

I jo em vaig preguntar: Aquest senyor surt mai de casa o viu en un soterrani lligat i tancat amb pany i clau? No mira mai la TV? No llegeix els diaris? ...

Però al cap d’una estona vaig trobar la resposta. Aquest senyor deu patir el “Síndrome de No Conviure amb Immigrants”. Aquest és un fenomen que afecta a les persones (i a la majoria de polítics) que viuen en urbanitzacions d’alt standing i no tenen immigrants com a veïns. Com no els veuen, creuen que no existeixen. Aquest fenomen és similar al que succeeix amb els extraterrestres. Moltes persones, donat que no els han vist mai, creuen que no existeixen.

Només existeix una alternativa per redreçar el rumb: Votar PxC. Votar Anglada.

Visca PxC!

VISCA ANGLADA!