Tots hem de votar Plataforma X Catalunya.
Avui m’agradaria fer-vos una recomanació. Crec que seria molt interessant que tothom llegís el llibre del Sr. Anglada “Sense mordassa i sense vels”, publicat per l’Editorial Rambla. Així molta gent que està enganyada pels mitjans de comunicació i que tenen la sort de viure en barris on no pateixen les dificultats de conviure amb els immigrants, podrien entendre la situació que es viu realment a Catalunya.
Per internet vaig llegir no fa gaire que a Barcelona una persona havia anat a comprar aquest llibre a un Centre Comercial bastant important i com que no el va trobar als prestatges va preguntar a un venedor i aquest li va dir que sí que el tenien, però que s’havien vist obligats a amagar-lo darrera el mostrador. I nosaltres vivim en una Democràcia? O es tracta d’una Dictadura d’Esquerres? Potser és una Dictadura d’allò “Políticament Correcte”. Però la societat té el Dret a conèixer el que succeeix realment.
Jo vaig anar a diverses llibreries i a cap el tenien. No sé si no el tenen per por a ser titllats de racistes o quina és la causa. Al final vaig decidir adquirir-lo per internet i en quatre dies, amb el cap de setmana pel mig, ja el tenia a casa.
Encara no he tingut temps de llegir-lo del tot, però ja he arribat a una CONCLUSIÓ que crec essencial: Després de llegir aquest llibre, qualsevol persona amb dos dits de front HAURIA DE VOTAR ANGLADA.
Entre molts altres temes, el llibre desmitifica les falses creences sobre la immigració (que si ells han pujat el país, que sense ells no cobrarem les pensions...) . Tot són fal·làcies que els socialistes ens han fet creure durant massa temps. Però moltes persones ja ens em tret la bena dels ulls i veiem la realitat tal com és.
Us recomano molt sincerament que el llegiu. Resulta de lectura molt amena, gens farragós.
VISCA ANGLADA!
dimecres, 25 d’agost del 2010
dilluns, 16 d’agost del 2010
UN CAS REAL
La televisió ens enganya sovint. Segons aquest mitjà, i alguns altres, els immigrants sempre són els últims per a tot. Però la realitat no és així, ens al contrari en alguns casos.
Conec personalment un senyor nascut a Catalunya, d’uns cinquanta-cinc anys d’edat, aproximadament, que fa uns dos o tres anys es va divorciar de la seva dona. Va haver de deixar la casa on vivien perquè era propietat de la dona i va anar a viure a una petita ciutat propera on va llogar un pis per viure-hi sol.
Treballava al sector de la construcció i uns mesos després de divorciar-se va perdre la feina. A la seva edat i amb l’actual situació econòmica ja no ha tornat a trobar feina. Tenia pocs diners estalviats, com la majoria de persones, així que al cap d’un temps es va trobar que no podia pagar el lloguer del pis i va haver de deixar-lo.
Actualment viu al carrer i per la nit el deixen dormir en una mena de magatzem, això sí, l’ha de compartir amb una munió de rates.
Fa pocs dies el vaig trobar i em va explicar una mica la seva situació. Li vaig preguntar perquè no anava als Serveis Socials a veure si el podien ajudar. Em va dir que ja hi havia anat i que la resposta que havia obtingut havia estat molt clara i concisa: “Primer són els immigrants”. Això és l’únic que li van respondre.
Alguna persona creu que això és “normal”?
Jo, sincerament, no ho crec.
Els immigrants no han de ser menys que els espanyols o catalans, hem de ser tots iguals; però el que no es pot acceptar de cap manera és que els immigrants siguin millors que nosaltres i ens passin davant.
Quan una persona ho necessita resulta totalment inadmissible que se li negui l’ajut només pel fet d’haver nascut aquí.
Conec personalment un senyor nascut a Catalunya, d’uns cinquanta-cinc anys d’edat, aproximadament, que fa uns dos o tres anys es va divorciar de la seva dona. Va haver de deixar la casa on vivien perquè era propietat de la dona i va anar a viure a una petita ciutat propera on va llogar un pis per viure-hi sol.
Treballava al sector de la construcció i uns mesos després de divorciar-se va perdre la feina. A la seva edat i amb l’actual situació econòmica ja no ha tornat a trobar feina. Tenia pocs diners estalviats, com la majoria de persones, així que al cap d’un temps es va trobar que no podia pagar el lloguer del pis i va haver de deixar-lo.
Actualment viu al carrer i per la nit el deixen dormir en una mena de magatzem, això sí, l’ha de compartir amb una munió de rates.
Fa pocs dies el vaig trobar i em va explicar una mica la seva situació. Li vaig preguntar perquè no anava als Serveis Socials a veure si el podien ajudar. Em va dir que ja hi havia anat i que la resposta que havia obtingut havia estat molt clara i concisa: “Primer són els immigrants”. Això és l’únic que li van respondre.
Alguna persona creu que això és “normal”?
Jo, sincerament, no ho crec.
Els immigrants no han de ser menys que els espanyols o catalans, hem de ser tots iguals; però el que no es pot acceptar de cap manera és que els immigrants siguin millors que nosaltres i ens passin davant.
Quan una persona ho necessita resulta totalment inadmissible que se li negui l’ajut només pel fet d’haver nascut aquí.
PERQUÈ HEM DE PARLAR DE LA IMMIGRACIÓ
Hem de parlar de la immigració perquè és un tema que ens afecta a tots. Tant si ho volem reconèixer com si no, la immigració ens afecta, en major o menor mesura, a tots els ciutadans.
L’arribada d’immigrants s’ha produït a Espanya d’una manera massiva en un període de temps molt curt. I això feia necessàries certes actuacions que en el seu moment no es van dur a terme. Per aquest motiu resulta imprescindible que es realitzin com més aviat millor; per tal d’evitar mals majors. Sempre és millor prevenir.
El Sr. Anglada, i les persones que li donem suport, no volem pas produir cap mal als immigrants, només volem que compleixin les Lleis, com hem de fer tots els ciutadans d’aquest país. No només existeixen els Drets, també existeixen les Obligacions. I això és aplicable a tothom, sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.
Per exemple, el Sr. Anglada creu que els immigrants il·legals han d’ésser repatriats als seus països d’origen. Però no perquè ell ho vulgui així, sinó perquè així ho estableix la Llei d’estrangeria, una Llei que no ha promulgat pas ell. I les Lleis estan per a fer-se complir.
Però el fonamental és que una persona quan va a viure a un altre país s’ha d’adaptar a les Lleis i els costums d’aquelles contrades. Tota la vida hem pogut escoltar allò de: “Allà on aniràs, fes el que veuràs”. No ens hem d’adaptar nosaltres als seus costums, sinó que són ells els que s’han adaptar als nostres.
Quan algú estudia Dret Civil, el primer que li ensenyen són les Fonts del Dret i la classificació dels diferents tipus de Lleis segons la importància de cadascuna, és a dir, quines prevalen sobre les altres. I quan en un país determinat no existeix cap Llei que dicti el que s’ha de fer en una situació determinada, en aquell cas el que cal fer és allò que sempre s’ha fet allí, és a dir, el que marquen “els usos i costums del lloc”.
L’arribada d’immigrants s’ha produït a Espanya d’una manera massiva en un període de temps molt curt. I això feia necessàries certes actuacions que en el seu moment no es van dur a terme. Per aquest motiu resulta imprescindible que es realitzin com més aviat millor; per tal d’evitar mals majors. Sempre és millor prevenir.
El Sr. Anglada, i les persones que li donem suport, no volem pas produir cap mal als immigrants, només volem que compleixin les Lleis, com hem de fer tots els ciutadans d’aquest país. No només existeixen els Drets, també existeixen les Obligacions. I això és aplicable a tothom, sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.
Per exemple, el Sr. Anglada creu que els immigrants il·legals han d’ésser repatriats als seus països d’origen. Però no perquè ell ho vulgui així, sinó perquè així ho estableix la Llei d’estrangeria, una Llei que no ha promulgat pas ell. I les Lleis estan per a fer-se complir.
Però el fonamental és que una persona quan va a viure a un altre país s’ha d’adaptar a les Lleis i els costums d’aquelles contrades. Tota la vida hem pogut escoltar allò de: “Allà on aniràs, fes el que veuràs”. No ens hem d’adaptar nosaltres als seus costums, sinó que són ells els que s’han adaptar als nostres.
Quan algú estudia Dret Civil, el primer que li ensenyen són les Fonts del Dret i la classificació dels diferents tipus de Lleis segons la importància de cadascuna, és a dir, quines prevalen sobre les altres. I quan en un país determinat no existeix cap Llei que dicti el que s’ha de fer en una situació determinada, en aquell cas el que cal fer és allò que sempre s’ha fet allí, és a dir, el que marquen “els usos i costums del lloc”.
JO VOTARÉ ANGLADA
Jo votaré Anglada perquè crec en ell i en el seu programa electoral. Crec en ell i en el que proposa. El votaré perquè, sincerament, crec que és un polític honest; que escolta el poble i no pensa només en tenir poder i enriquir-se com fan la majoria de polítics. Crec en ell perquè s’apropa als ciutadans per escoltar-los i així poder conèixer els seus veritables problemes.
I el que crec el motiu més important: tot el que diu el senyor Anglada, absolutament to, és veritat. Encara que algunes persones opinin que no és “políticament correcte” el que afirma, però això son bajanades. No diu cap mentida. I ja comença a ser l’hora de parlar sense embuts dels problemes que ens afecten.
Per aquests i molts altres motius crec que la societat s’hauria de mobilitzar per fer que un polític honest, el Sr. Anglada, pugui obtenir la màxima representació possible en les properes eleccions al Parlament de Catalunya que es preveu que se celebrin aquesta propera tardor.
I per tal de fer possible assolir aquest objectiu, tots som necessaris. Hem d’unir-nos i ajudar, en el que bonament puguem, per fer-ho realitat.
Espero la col·laboració de tots vosaltres, difonent aquest blog i, sobretot, difonent el missatge del Sr. Anglada.
I també espero rebre les vostres propostes per estendre el seu missatge arreu de Catalunya. Per això m’agradaria que aquest blog es convertís en un punt de trobada de totes les persones que creuen en ell.
Anglada és l’únic vot útil. Votar la resta significa votar el mateix de sempre: crisi, atur, enriquiment personal...
I el que crec el motiu més important: tot el que diu el senyor Anglada, absolutament to, és veritat. Encara que algunes persones opinin que no és “políticament correcte” el que afirma, però això son bajanades. No diu cap mentida. I ja comença a ser l’hora de parlar sense embuts dels problemes que ens afecten.
Per aquests i molts altres motius crec que la societat s’hauria de mobilitzar per fer que un polític honest, el Sr. Anglada, pugui obtenir la màxima representació possible en les properes eleccions al Parlament de Catalunya que es preveu que se celebrin aquesta propera tardor.
I per tal de fer possible assolir aquest objectiu, tots som necessaris. Hem d’unir-nos i ajudar, en el que bonament puguem, per fer-ho realitat.
Espero la col·laboració de tots vosaltres, difonent aquest blog i, sobretot, difonent el missatge del Sr. Anglada.
I també espero rebre les vostres propostes per estendre el seu missatge arreu de Catalunya. Per això m’agradaria que aquest blog es convertís en un punt de trobada de totes les persones que creuen en ell.
Anglada és l’únic vot útil. Votar la resta significa votar el mateix de sempre: crisi, atur, enriquiment personal...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)