Si haguéssiu de fer nova la instal•lació elèctrica de casa vostra, a qui confiaríeu aquesta feina, a un electricista o a un treballador de banca que no ha fet mai ni bricolatge?
Si estiguéssiu malalts, qui preferiríeu que us atengués, un metge o un venedor d’enciclopèdies?
I si volguéssiu saber la situació real de la convivència amb la immigració, a qui preguntaríeu, a una persona que fa anys que viu en un edifici envaït per sarrains o a una persona que viu en un xalet ubicat en una urbanització d’alt standing que el moro més a prop que ha vist mai és quan n’ha vist un a la televisió?
Les respostes a totes aquestes preguntes semblen òbvies, oi?
Normalment es pregunta o es confia en l’opinió d’aquelles persones que més a fons coneixen el tema perquè estan convivint i vivint aquells aspectes durant tot el dia, ja sigui per motius laborals, familiars, etc.
Però en el tema de la immigració no es pregunta mai els més perjudicats. És més, quan un dels afectats explica la situació real, o directament no l’escolten o no se’l creuen o l’insulten titllant-lo de… (el de sempre). I tot això encara que aquella persona sigui experta en el tema (a la força, no per gust).
No ho entenc!
Algú m’ho podria explicar?
