DENUNCIEM EL BOICOT MEDIÀTIC

És “vox populi” el boicot mediàtic a que està sotmesa Plataforma per Catalunya.

Des de fa uns mesos els mitjans de comunicació la tenen sotmesa a un silenci absolut. No només no es mencionen les activitat de PxC, sinó que li tanquen les portes d’allà on participava amb assiduïtat. De forma extraoficial, alguns periodistes confessen les pressions rebudes per diversos partits.

El silenci és tal que a la majoria de mitjans ja no es pronuncien les sigles PxC i molt menys el nom del seu líder. Quan se’n fa alguna referència es parla del “partit xenòfob”, de la “formació de Vic”, etc.

I quan, cas estrany, és convidat el senyor Anglada a algun mitjà, munten tot un estudiat complot per no deixar-lo parlar i per intentar fer-lo quedar malament, anant tots els tertulians contra ell a l’uníson, com si d’un enemic comú es tractés.

Aquest fet va succeir el passat 04/10/10. El senyor Anglada va ser convidat al programa “Catalunya Opina” de Canal Català TV, que presenta el senyor Carlos Fuentes. El programa es va convertir en un espectacle que no sabria si qualificar de surrealista, esperpèntic o, simplement, com a penós.

Els convidats d’aquell dia eren, a més a més del senyor Anglada, el Carlos Navarro (ex-Gran Hermano), l’advocada i periodista Carme Freixas i l’advocada Lídia Falcón.

El Carlos Navarro no va parlar gaire. I el senyor Anglada no va el van deixar dir gran cosa, entre el monjo i les dues feres. Les dues dones semblaven feres ferotges que s’acabaven d’escapar de la seva gàbia i que feia dies que no menjaven. Es van dedicar tot el programa, única i exclusivament, a interrompre i dinamitar qualsevol intervenció del senyor Anglada.

Fins i tot el presentador li va retreure al senyor Anglada que cregués que el tenien vetat. Aquest programa va ser una pantomima orquestrada perquè el senyor Anglada no pogués dir que no el convidaven; però convidar-lo i no deixar-lo parlar és gairebé el mateix.

El programa va tenir diversos moments àlgids. Un d’ells va ser quan el senyor Anglada parlava d’un noi negre que havien “llogat” per a una feina determinada. En primer lloc el senyor Fuentes es va enfurismar en escoltar la paraula “negre”. Respecte a aquest fet, jo he escoltat l’opinió de moltes persones negres que prefereixen aquesta paraula a l’expressió “de color”, la qual troben pitjor. Però el més important va ser l’altra part del show. La “senyora” (per anomenar-la d’alguna forma) Carme Freixas va saltar com una presumpta boja perquè Anglada havia utilitzat la paraula “llogar” en comptes de la paraula “contractar”. Ella va dir que llogar només es llogaven els esclaus fa anys. La veritat és que no deu tenir gaires coneixements d’història ni de petita devia haver vist la sèrie de televisió “Kunta Kinte”, perquè sinó sabria que els esclaus no es llogaven, sinó que es compraven. Però l’ús de la paraula “llogar” en comptes de la paraula “contractar” està molt estesa en el llenguatge col·loquial, i per a res està considerada com a una paraula despectiva ni denigrant. Respecte a això, em va succeir una anècdota molt curiosa i 100 % real. L’endemà al matí, estava caminant pel carrer i vaig escoltar una breu conversa entre dos homes, la primera conversa que escoltava aquell dia. Aquests dos homes estaven parlant de feina (es pot deduir per la conversa). Un dels homes va dir: ”Pel matí som tres i per la tarda som dos”. I l’altre li va preguntar: “I no volen “llogar” ningú?”. Aquesta conversa us asseguro que és totalment real i la casualitat va ser que l’escoltés l’endemà mateix d’aquest esperpèntic programa. La realitat és així de capritxosa.

Però també va tenir lloc un altre fet, potser fins i tot pitjor, que diu molt del tarannà del monjo que presenta el programa. Sempre que s’emet aquest programa (i fa molts mesos que s’emet) els espectadors poden enviar missatges de text per expressar la seva opinió. Però aquest dia no van rebre missatges, ni tampoc trucades en directe (com hi ha moltes vegades). Al final del programa, el presentador ho va justificar dient que aquell dia ho havien fet així per fer un programa diferent. Però es va notar que en realitat s’havien inventat això per evitar els abundants missatges de suport al senyor Anglada. El dia següent ja es va poder trucar i enviar missatges amb normalitat. Només faltava que en dir-ho se li hagués escapat: “Avui no hem deixat enviar missatges per evitar que n’enviessin els partidaris del senyor Anglada”. Això no és tenir mala baba? I encara s’atreveix a dir que el senyor Anglada no està vetat! Això és pitjor que estar vetat!

Però el boicot mediàtic no acaba aquí. Un altre exemple es va produir el passat 28/09/10 al programa “59 segons” de TVE-2, en desconnexió per a Catalunya. Parlaven de les noves formacions polítiques que es presentaran a les Eleccions. En l’inici, la presentadora, de qui no recordo el nom però sí que sortia al programa “El Club” de TV-3, va dir que parlarien del partit de Laporta, del de Carretero, del de la senyora Nebrera, del de Rosa Díez (que per aquella data encara que no tenia elegit el candidat) i d’altres. Jo creia que dins aquest apartat ”altres” estaria inclosa PxC. Però en cap moment es va anomenar  el senyor Anglada. Únicament en un instant un dels tertul·lians va anomenar, molt de passada, “Plataforma per Catalunya”.

I d’entre aquell cúmul de despropòsits va destacar un moment del debat, quan un dels tertul·lians anava a parlar sobre la immigració. En aquell instant, la presentadora (que suposo que creia que no l’estaven “punxant” a ella) va fer ostensibles moviments amb les mans. Dedueixo que pretenia evitar aquest tema “tabú”, no fos cas que aparegués el nom del senyor Anglada. Com va dir Maquiavelo: “El fi justifica els mitjans”.

Fins fa un temps jo creia que vivíem en una Democràcia on eren acceptades totes les opinions, sempre que s’expressessin amb correcció. Però m’he adonat que no és així. La majoria de mitjans de comunicació semblen haver patit una lobotomia. I s’han quedat sense capacitat de raonar, fet que aprofiten els socialistes per inculcar-los, com si d’una secta maligna es tractés (amb totes les seves conseqüències negatives), els seus dogmes. I aquests mitjans, mancats de raonament i de capacitat per dur la contrària, els accepten com a manament diví (perdó, en aquest cas es tractaria de “manament ateu”). Tenen nul·la capacitat de crítica envers tot allò que prové de certes posicions i de certes fonts.

I jo em pregunto: Volem continuar essent governats (“desgovernats”, millor dit) per aquesta colla d’impresentables?

Només existeix una alternativa per redreçar el rumb: Votar PxC. Votar Anglada.

Visca PxC!

VISCA ANGLADA!