Hem de parlar de la immigració perquè és un tema que ens afecta a tots. Tant si ho volem reconèixer com si no, la immigració ens afecta, en major o menor mesura, a tots els ciutadans.
L’arribada d’immigrants s’ha produït a Espanya d’una manera massiva en un període de temps molt curt. I això feia necessàries certes actuacions que en el seu moment no es van dur a terme. Per aquest motiu resulta imprescindible que es realitzin com més aviat millor; per tal d’evitar mals majors. Sempre és millor prevenir.
El Sr. Anglada, i les persones que li donem suport, no volem pas produir cap mal als immigrants, només volem que compleixin les Lleis, com hem de fer tots els ciutadans d’aquest país. No només existeixen els Drets, també existeixen les Obligacions. I això és aplicable a tothom, sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.
Per exemple, el Sr. Anglada creu que els immigrants il·legals han d’ésser repatriats als seus països d’origen. Però no perquè ell ho vulgui així, sinó perquè així ho estableix la Llei d’estrangeria, una Llei que no ha promulgat pas ell. I les Lleis estan per a fer-se complir.
Però el fonamental és que una persona quan va a viure a un altre país s’ha d’adaptar a les Lleis i els costums d’aquelles contrades. Tota la vida hem pogut escoltar allò de: “Allà on aniràs, fes el que veuràs”. No ens hem d’adaptar nosaltres als seus costums, sinó que són ells els que s’han adaptar als nostres.
Quan algú estudia Dret Civil, el primer que li ensenyen són les Fonts del Dret i la classificació dels diferents tipus de Lleis segons la importància de cadascuna, és a dir, quines prevalen sobre les altres. I quan en un país determinat no existeix cap Llei que dicti el que s’ha de fer en una situació determinada, en aquell cas el que cal fer és allò que sempre s’ha fet allí, és a dir, el que marquen “els usos i costums del lloc”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada