LA CENSURA I UN SUCCÉS SORPRENENT

LA CENSURA

M'han tancat el perfil "Jo Votaré Anglada" de Facebook.

Tot va començar com explico a continuació.

El passat 20/10/2010 tenia 167 amics al meu perfil de Facebook “Jo Votaré Anglada”. El dia següent havia fet 7 amics nous i quan vaig mirar el total tenia 166 amics. Ho heu llegit bé: 167 + 7 = 166. A mi l’Aritmètica sempre se m’ha donat bastant bé, ja que en ella la lògica (un aspecte poc emprat actualment) hi té un paper fonamental. Així que de seguida em vaig adonar que hi havia quelcom d’estrany.

Aleshores vaig llegir al mur que a algunes persones Facebook els havia tancat el perfil. I ho vaig entendre tot: Ha tornat la censura! Sí, sí, ho heu llegit bé. Ja és aquí! El tancament de perfils s’ha produït arran d’algunes denúncies de grups d’ultra-esquerra que no poden suportar que existeixin persones que pensin diferent d’ells. Perquè els votants de PxC no pensem com ells, però no diem res que no sigui totalment legal. Dir que els immigrants il·legals han de ser repatriats als seus països d’origen no només no és il·legal, sinó que és un aspecte que està recollit en la Llei d’Estrangeria. Nosaltres només demanem que s’acompleixi la legalitat vigent. Però sembla ser que a aquests grups (que no se n’adonen que els utilitzen i que quan no siguin útils es desfaran d’ells com si es tractessin de simples mocadors de paper) no els agrada seguir la Llei.

Sempre he escoltat que durant el Franquisme hi havia censura; encara que aquest fet resulta comprensible si es té en compte que es tractava d’una Dictadura. Però, innocent de mi, jo creia que actualment vivíem en una Democràcia. El que sí us puc assegurar, al 100 %, és que durant el Franquisme no existia censura, gens ni mica, a internet. Bé, aleshores no existia internet, però aquest és un altre tema.

Bromes apart, el tema és més seriós del que pot semblar. Una Dictadura, tant si és de dretes com si és d’esquerres, al cap i a la fi és una Dictadura. Encara que a alguns els sembli que una Dictadura d’esquerres és menys Dictadura. Malgrat les nombroses morts responsabilitat de Hitler, el rècord encara l’ostenta Stalin, amb moltes més. Però, donat que no es tracta d’un concurs, cal esperar que aquest rècord no sigui mai batut.

A partir d’ara no podrem parlar de la “Democràcia espanyola”, sinó que haurem d’anomenar-la “Dictadura espanyola” o “Dictadura de ZP”. Les coses s’han de dir pel seu nom. No passa res perquè els polítics se sincerin amb la societat i reconeguin, d’una vegada per totes, que això és una Dictadura. Potser l’hauríem d’anomenar “Dictadura d’allò Políticament Correcte” o, si ho preferiu així, “DPC”, què és més curt. Encara que “DPC” podrien ser perfectament les sigles de “Dictadura de Paràsits i Comunistes”.

UN SUCCÉS SORPRENENT

Els darrers dies he estat espectador de diversos fets sorprenents, un dels quals m’agradaria comentar. Són fets increïbles o, com diria Jesulín d’Ubrique, IN-CREÏBLES. Són successos tan esfereïdors que ni el mateix Iker Jiménez s’atreviria a parlar-ne en el seu programa.

Aquest fet va tenir lloc fa uns deu dies, aproximadament. Estava mirant a la televisió un debat polític i estaven encarant-se una representant del PP i un de CIU que és alcalde d’un municipi. El de CIU va recriminar a la del PP que aquest partit no hagués fet res per controlar la immigració mentre governava. La representant del PP va esgrimir en la seva defensa que després que el PP deixés el govern (ZP va guanyar les primeres Eleccions el 14/03/2004) n’havien arribat molts més d’immigrants. I ara arriba el moment àlgid. ATENCIÓ! El que escriuré a continuació no és apte per a persones que pateixin del cor. Si esteu drets, serà millor que segueu. Us ho recomano. Ho repeteixo perquè la seqüència dels fets s’ho mereix. La representant del PP va dir que després del 2004 n’havien arribat molts d’immigrants. I l’alcalde de CIU va respondre: “No gaires, no gaires”.

.

.

.

Ja us heu refet de l’ensurt? Els qui hagueu perdut el coneixement temporalment espero que no hagueu pres mal si heu caigut i espero que us aneu recuperant .

Sí, sí. És totalment cert. Jo estava sopant i se’m va tallar la digestió. No m’ho podia creure! I l’home ho va dir amb total normalitat, com qui diu que fa sol. Però, com es pot dir això? Això sí que hauria de ser delicte. Dir una mentida tan gran a la televisió, davant de tants espectadors, hauria d’estar penat.

I jo em vaig preguntar: Aquest senyor surt mai de casa o viu en un soterrani lligat i tancat amb pany i clau? No mira mai la TV? No llegeix els diaris? ...

Però al cap d’una estona vaig trobar la resposta. Aquest senyor deu patir el “Síndrome de No Conviure amb Immigrants”. Aquest és un fenomen que afecta a les persones (i a la majoria de polítics) que viuen en urbanitzacions d’alt standing i no tenen immigrants com a veïns. Com no els veuen, creuen que no existeixen. Aquest fenomen és similar al que succeeix amb els extraterrestres. Moltes persones, donat que no els han vist mai, creuen que no existeixen.

Només existeix una alternativa per redreçar el rumb: Votar PxC. Votar Anglada.

Visca PxC!

VISCA ANGLADA!