AL•LEGAT FINAL: JA N’HI HA PROU!

Tot el que llegireu a continuació és cert.

El que a continuació us explicaré és totalment cert. M’ho han explicat personalment els seus protagonistes. Tot el que he escrit en aquest bloc és totalment cert. Si no tingués la certesa absoluta que és verídic, no ho publicaria.

ATENCIÓ: Si després de llegir els dos casos reals creieu que això no és normal, que no hauria de succeir, si sou sincers amb el vostre primer pensament, amb la mà al cor; només tindreu una opció, una única opció: Votar Plataforma X Catalunya. Votar Anglada.

Heu de ser sincers amb vosaltres mateixos. No us heu de deixar endur per falses afirmacions que pugueu haver escoltat de persones partidistes a qui interessa que tot continuï igual. I a qui la població en general li és totalment indiferent. Que només utilitzen els votants per assolir els seus maquiavèlics objectius.

Tenia la intenció, des de fa dies, d’explicar alguns casos reals que mostressin amb total claredat, i sense cap tipus de censura, com és, realment, la convivència amb els immigrants. Pretenia mostrar com la realitat difereix molt dels “contes de fades” de la multiculturalitat. La convivència, en molts casos, no resulta gens fàcil (impagaments en les quotes de la Comunitat de propietaris, costums molestos pels veïns, etc.)

I també era la meva intenció donar a conèixer la situació real dels serveis socials. Com aquestos es bolquen, en exclusivitat, en l’ajuda als nouvinguts; mentre les persones autòctones es veuen obligades a buscar entre les escombraries dels contenidors propers als centres comercials. Quan vegeu alguna d’aquestes persones remenant les escombraries, fixeu-vos en el seu color de pell. Tots són blancs (en el 99% dels casos). La majoria són autòctons, però també es poden veure algunes persones dels països de l’est. Però de moros i negres jo encara no n’he vist cap. Aquestos se’n van a Càritas o a Creu Roja i allí els omplen de menjar. Per cert, una noia casada amb un àrab em va explicar que si alguna cosa no els agrada ho llancen als contenidors sense contemplacions. Els mateixos productes que després recolliran els blancs. Resumint: Que els blancs som ciutadans de segona, que ens hem d’acontentar amb les deixalles que els moros llencen a les escombraries... Tot molt normal, oi?

I tot això no és racisme ni xenofòbia... és la realitat. Encara que, pensant-ho bé, potser sí que és xenofòbia, però la que tenen ells envers nosaltres. És a dir, que ells són els xenòfobs i nosaltres les víctimes.

Però aquesta realitat no apareix reflectida en els mitjans de comunicació. No s’explica a la televisió ni a la premsa. Els interessa més que la societat cregui que tot és molt maco. Que aquí tots lliguem els gossos amb llonganisses, mentre que la realitat és que moltes persones que han estat tota la seva vida pagant els seus impostos i treballant com a blancs (ara s’haurà de dir així, ja que els que treballen són els blancs; perquè els moros i negres van a Creu Roja i els ho donen tot) ara es veuen deixats de la mà de l’Estat, que prefereix mimar els immigrants.

Els autòctons som ciutadans de segona. Els immigrants reben moltes més ajudes.

JA N’HI HA PROU!

A continuació us explico els dos casos.

PRIMER CAS

Aquest fet va succeir fa uns dies en una ciutat petita de Catalunya. La persona que m’ho va explicar fa de voluntari de la Creu Roja i estava allí quan van passar els esdeveniments.

Va arribar un matrimoni autòcton, de raça blanca, i van demana si els podien ajudar perquè feia temps que tots dos estaven a l’atur. La persona responsable els va dir que havien d’anar a l’Assistenta Social de la localitat i que havien de dur no sé quants papers.

Una estona després es va presentar allí una matrimoni moro al que no havien vist mai abans. No van dir res, únicament van fer amb la mà dreta el signe de voler menjar i la persona responsable va ordenar al meu amic que anés al magatzem a buscar menjar. Els van omplir amb tot tipus de menjar i van marxar.

Aleshores el meu amic li va preguntar a la persona responsable perquè havia tingut aquest comportament tan diferent. I li va respondre el següent:

— Tenim ordres de fer-ho així. Però no ho vagis dient arreu que no volen que se sàpiga.

SEGON CAS

La persona protagonista d’aquest segon cas treballa en una ONG que es dedica a assessorar i acompanyar els immigrants als serveis socials per obtenir ajudes. I em va explicar que està molt cremada perquè existeix moltíssim frau i moltíssima picaresca a l’hora d’abusar i saquejar els serveis socials; i molta irresponsabilitat per part dels responsables d’aquests serveis. Les paraules que escric són exactament les que ella va utilitzar quan li vaig dir que m’ho escrigués per no oblidar cap detall. L’únic que he fet jo és resumir-ho una mica perquè ella m’ho va escriure amb tot tipus de detalls que farien aquest article massa llar segons el meu parer.

Em va dir que ella mateixa porta el cas d’una família d’origen marroquí amb tres fills de 6, 7 i 9 anys. L’home porta tres anys sense treballar i ella fa algunes feines domiciliàries de forma esporàdica.

Fa pocs dies li van oferir a ella una feina, assegurada a la Seguretat Social, de 1.000,00 € nets al mes, únicament per 5 hores al dia per fer companyia i acompanyar a passejar una senyora gran. Aquest sou no el cobra molta gent a Espanya per una jornada de 8 hores al dia. I, proporcionalment, cobren menys moltíssims universitaris espanyols que han hagut d’estudiar durant molts anys. I a aquesta mora li oferien per la seva “cara bonica”. Però la mora va dir que no volia aquesta feina perquè aleshores perdria moltes ajudes i subsidis..

Perquè aquesta família rep, de les diferents Administracions, el següent:

·         Ell cobra 500,00 € de la Generalitat de Catalunya de prestació social mensual des que va deixar de cobrar l’atur i el subsidi de 420,00 € de l’INEM.

·         Cobren 750,00 € al mes a canvi d’escolaritzar els fills.

·         Els tres nens dinen de franc a l’Escola, tot i que viuen a 100 metres d’ella i podrien anar a dinar a casa, ja que els seus pares no treballen. Això ens costa a tots uns 900,00 € al mes (300,00 € per fill).

·         L’Ajuntament els paga els 450,00 € mensuals del lloguer del pis on viuen.

·         L’Ajuntament els dóna cada mes uns vals per un total de 400,00 € per anar a comprar als Supermercats Plus.

·         L’Ajuntament els paga les factures de calefacció, electricitat i aigua.

·         L’Ajuntament paga mensualment la factura d’internet de la família.

·         La Generalitat de Catalunya paga un curset extraescolar de futbol als tres fills (350,00 € al mes pels tres)

·         Tenen els medicaments de franc (d’entre els autòctons només els tenen els jubilats)

·         Els nens han tingut de franc tots els aliments i elements necessaris fins els 3 anys (menjar per nadons, bolquers, cotxet...)

·         La família acudeix amb regularitat al lliurament d’aliments (banc d’aliments) de l’Ajuntament, de diverses parròquies i de la pròpia ONG.

·         Altres (encara n’hi ha més), però ho deixo aquí.

Tot això és cert perquè és aquesta persona qui porta l’atenció d’aquesta família i, per tant, qui els ha acompanyat, com a intermediària, en la realització dels tràmits pertinents.

Traieu la calculadora i sumeu tot el que rep aquesta família.

I famílies com aquesta n’hi ha moltes per tot Catalunya.

I després l’Administració ha de tancar certes plantes d’hospitalització perquè no hi ha diners.

Creieu que això és normal?

Penseu, de veritat, que això ha de continuar essent així?

El vostre cervell us està dient que NO. I nosaltres som éssers humans perquè fem cas del nostre cervell, perquè fem cas dels nostres pensaments.

Penseu quedar-vos amb els braços plegats, sense fer res?

El vostre cervell us està dient, clarament: JA N’HI HA PROU!

Això no pot continuar així. I vosaltres ho sabeu.

El primer pas per redreçar el rumb és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

En les properes Eleccions del 28 de novembre, no ho dubteu. Feu cas del vostre cap.

Els catalans som gent de seny, de sentit comú. I el sentit comú us està dient, CLARAMENT, que l’única opció possible és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos. Vosaltres no us enganyaríeu a vosaltres mateixos. No us doneu l’esquena.

És l’hora de defensar els vostres DRETS!

La lògica s’ha d’imposar.

El seny, el sentit comú, la lògica... TOT us encamina en la mateixa direcció: VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos!!!