EN QUI CONFIARÍEU MÉS?

Si haguéssiu de fer nova la instal•lació elèctrica de casa vostra, a qui confiaríeu aquesta feina, a un electricista o a un treballador de banca que no ha fet mai ni bricolatge?

Si estiguéssiu malalts, qui preferiríeu que us atengués, un metge o un venedor d’enciclopèdies?

I si volguéssiu saber la situació real de la convivència amb la immigració, a qui preguntaríeu, a una persona que fa anys que viu en un edifici envaït per sarrains o a una persona que viu en un xalet ubicat en una urbanització d’alt standing que el moro més a prop que ha vist mai és quan n’ha vist un a la televisió?

Les respostes a totes aquestes preguntes semblen òbvies, oi?

Normalment es pregunta o es confia en l’opinió d’aquelles persones que més a fons coneixen el tema perquè estan convivint i vivint aquells aspectes durant tot el dia, ja sigui per motius laborals, familiars, etc.

Però en el tema de la immigració no es pregunta mai els més perjudicats. És més, quan un dels afectats explica la situació real, o directament no l’escolten o no se’l creuen o l’insulten titllant-lo de… (el de sempre). I tot això encara que aquella persona sigui experta en el tema (a la força, no per gust).

No ho entenc!

Algú m’ho podria explicar?

QUE ALGÚ M’HO EXPLIQUI, SI US PLAU

No acabo d’entendre aquests estudis, que de tant en tant apareixen als mitjans de comunicació, sobre la immigració. Sempre entrevisten a diferents associacions d’immigrants (que, per cert, reben un munt de subvencions; però aquest seria un tema per a un altre article) per conèixer la seva opinió.
Però jo em pregunto: I l’opinió de les persones que els tenen de veïns? Com és que no pregunten mai la seva opinió als milers de ciutadans i ciutadanes que tenen la mala sort d’haver de viure en edificis envaïts per immigrants, sobretot moros? La seva opinió no és important?
Per quina inexplicable raó no pregunten mai als veïns? Qui coneixeria millor la situació que ells? No serien els qui podrien explicar millor quins són els problemes de convivència? M’agradaria que algú m’ho expliqués. Potser ho podria fer el senyor Homs, que sembla que cada dia quan es desperta pel matí pensi: Què em puc inventar avui per anar contra Plataforma X Catalunya? No té res millor a fer? Si s’avorreix que es posi en contacte amb mi i li donaré una llista de tasques a fer pel bé de la societat.

Segurament no pregunten als veïns perquè aquests explicarien les veritat i, ja se sap, que les veritats no acostumen a agradar als “bonistes”. Els veïns explicarien com n’és de difícil la convivència i què es pot fer per a millorar aquesta situació. Però això sembla que no interessi. Els veïns es queixarien (i amb molta raó) i això no interessa que aparegui en aquests estudis.

Per cert, quants diners costen aquests estudis? Els paguem amb els nostres impostos? A mi ningú m’ha preguntat mai si vull que es duguin a terme aquests estudis que no són verídics i que no acostumen a servir per a res. Per mi es podrien estalviar tots aquests diners i emprar-los, per exemple, en Sanitat, Educació, Seguretat Ciutadana...

Bé, quan estiguin disposats a realitzar estudis seriosos que es posin en contacte amb els veïns.

LA CENSURA CONTINUA

Són tants els casos de censura contra Plataforma X Catalunya que se succeeixen els darrers dies per tota la geografia catalana, que no dono l’abast a comentar-los.
Necessitaria dedicació exclusiva les 24 hores del dia a aquest bloc per tal de poder comentar, mitjanament bé, cadascun d’ells.
Alguns d’ells consten en la pàgina web del partit:
http://www.pxcatalunya.com

Però m’agradaria tenir més temps per a poder poder escriure sobre ells.
El cas més important, i més greu, és el del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), comunicant als mitjans públics que PxC últimament estava apareixent massa. Si això no és CENSURA (amb majúscules) .....

Espero poder comentar-vos properament algun altre cas.

I recordeu que la situació actual l’hem de canviar entre tots. Cadascú hi pot aportar el seu granet de sorra. Cadascú segons les seves possibilitats. L'important és ajudar a treure’s la vena dels ulls a aquells que encara estan encegats per la intensa lluminositat del bonisme.
Però, entre tots, ho aconseguirem.

Visca PxC!
Visca Anglada!

PRIMER ELS DE CASA

Aquest és l’eslògan de Plataforma X Catalunya. I crec que és molt encertat. I no té res a veure amb el racisme ni amb la xenofòbia. És un eslògan d’una lògica brutal. Per què,vosaltres, en primer lloc en què penseu, en el bé dels vostres familiars o en el bé dels vostres veïns? La resposta resulta òbvia.

Us descriuré una situació extrema, poc probable però no pas impossible, i m’agradaria que responguéssiu, sincerament, la pregunta final:

Suposeu que heu anat de vacances a un lloc exòtic. Aneu vosaltres amb un guia expert, el vostre fill/a i un amic del vostre fill/a. Els nens estan jugant i els mossega a tots dos una serp verinosa. El guia us diu que no passa res, que és una situació que sabia que podia passar i que duu els antídots a la motxilla. Però resulta que només en té un. Us el dóna i vosaltres heu de decidir a qui el subministreu. El verí és mortal en mitja hora. I el trajecte de tornada és d’una hora. Què feu? A qui li subministraríeu l’antídot?

I recordeu:

El proper diumenge heu de votar PLATAFORMA X CATALUNYA.
Visca Plataforma X Catalunya!
Visca Anglada!

ELS IMMIGRANTS PROBLEMÀTICS I ELS BONISTES RADICALS

Falten pocs dies per a la cita electoral. I els atacs continuen. Tal i com vaig escriure l’altre dia, està taxativament prohibit dir les veritats sobre la immigració.
Dilluns passat, en el programa "Efectivament" del Canal 33 de Catalunya, Julio Salinas (ex-futbolista del FC Barcelona, Ath. Bilbao...) va dir una gran veritat que podria extrapolar-se al tema de la immigració. Textualment, va afirmar:"Si li dic a aquest senyor (assenyalant a qui seia a la seva esquerra) que no té ni puta idea de futbol, no passa res; però si li dic el mateix a ella (assenyalant la noia que seia a la seva dreta) em titllarien de masclista".

Doncs amb el tema de la immigració succeeix el mateix. I això és degut al "bonisme radical”; un "bonisme" que arriba a extrems surrealistes.

Encara que en parlar d’"immigrants" s’hauria d’especificar perquè els que causen problemes són, bàsicament, els moros. Encara que  com a "moros" s’entén els habitants del nord d’Àfrica, fet que ens portaria a haver d’ampliar el grup als "musulmans" en general. Però, tot i així, encara no englobaríem a tots aquells que podríem anomenar "immigrants problemàtics", ja que dins d’aquesta definició també hauríem d’incloure els "hindús", és a dir, els originaris de l’Índia, Paquistan, etc. Entre aquests existeixen algunes excepcions, però no sé si són molt nombroses.
La resta d’immigrants no causen tants problemes. Pot existir alguna "ovella negra", però d’aquestes n’hi ha, fins i tot, a les millors famílies.

 

Un dels exemples més clars de "bonisme" exagerat és el cas del senyor Josep Cuní (presentador del programa "Els matins" a TV3). Fa pocs dies va telefonar a aquest programa una senyora (treballadora d'un Centre Hospitalari) afirmant que els immigrants problemàtics col·lapsen, contínuament, els serveis d’urgències. I el "senyor" Cuní de seguida va enllestir la trucada. Sembla ser que  no li interessava gaire l’experiència d’aquesta senyora.

I aquesta mateixa setmana una altra senyora va telefonar a un altre programa de televisió explicant el seu cas. Resulta que li picava tot el cos i quan va anar al metge aquest li va dir que tenia "sarna" (una malaltia de la pell que causa forts picors i que ja no existia a Espanya). Va anar a la Farmàcia a buscar la pomada que li va receptar el doctor i allí li van dir que aquella pomada es venia molt darrerament. Per quina raó? Encara que a alguns no els agradi la resposta... perquè aquesta malaltia la han porat de nou els immigrants. Aquesta i altres malalties com la tuberculosi, etc., de les quals no se’n tenia constància des de feia molt de temps.

I, encara que no resulti políticament correcte, esmentaré algunes veritats:

Els "immigrants problemàtics" han dut malalties ja eradicades a Espanya.
Els "immigrants problemàtics" col·lapsen els serveis d’urgències dels Centres Hospitalaris.
Els "immigrants problemàtics" provoquen que molts autòctons hagin de deixar i malvendre el pis on havien viscut  sempre perquè el seu barri ha estat "envaït" i la convivència és impossible.
Els "immigrants problemàtics" reben la major part dels ajuts socials.
A Llorca "immigrants problemàtics " s’han fet passar per residents sense ser-ho.
 

i en podria dir moltes més.

Però tot això té solució.

RECORDEU:
El proper diumenge heu de votar PLATAFORMA X CATALUNYA.
Per vosaltres i pel bé de tots.
La veritat ha de veure la llum.
La veritat us farà lliures, amb el permís dels “bonistes”, als qui a partir d’ara anomenaré “bonistes radicals”.

¡Visca Plataforma X Catalunya!
¡Visca Anglada!

JO SÓC ANGLADISTA!

Fa molts dies que no escrivia (massa), però motius personals m'ho impedien.
Però, des del darrer escrit fins ara, el meu suport al senyor Anglada no només no ha minvat, sinó que cada vegada ha augmentat més.
La societat ens mostra cada dia exemples clars que reforcen les tesis del senyor Anglada. No podem continuar com fins ara. Això ha de canviar. Ho hem de canviar entre tots. Però hem de començar ja! No podem esperar més.

Ser "Angladista" significa donar suport a ell i a tots els membres del seu partit. Significa donar suport a totes aquelles persones que s'han "atrevit" a formar part de les candidatures a les properes Eleccions Municipals. I utilitzo el verb "atrevir-se" perquè en molts casos han hagut de patir pressions dels seus veïns i  conciutadans. Perquè el "bonisme" exagerat encara està massa arrelat.

Encara que sembli surrealista, avui en dia gairebé està pitjor vist dir les veritats sobre els immigrants que, presumptament, donar suport a una banda terrorista. I tots sabeu a què em refereixo.

Per això, des d'aquest humil púlpit, us demano que voteu Plataforma X Catalunya. Jo, per descomptat, ho faré.

Visca Plataforma x Catalunya!

Visca Anglada!

PD. Espero poder tornar a escriure ben aviat.

AL•LEGAT FINAL: JA N’HI HA PROU!

Tot el que llegireu a continuació és cert.

El que a continuació us explicaré és totalment cert. M’ho han explicat personalment els seus protagonistes. Tot el que he escrit en aquest bloc és totalment cert. Si no tingués la certesa absoluta que és verídic, no ho publicaria.

ATENCIÓ: Si després de llegir els dos casos reals creieu que això no és normal, que no hauria de succeir, si sou sincers amb el vostre primer pensament, amb la mà al cor; només tindreu una opció, una única opció: Votar Plataforma X Catalunya. Votar Anglada.

Heu de ser sincers amb vosaltres mateixos. No us heu de deixar endur per falses afirmacions que pugueu haver escoltat de persones partidistes a qui interessa que tot continuï igual. I a qui la població en general li és totalment indiferent. Que només utilitzen els votants per assolir els seus maquiavèlics objectius.

Tenia la intenció, des de fa dies, d’explicar alguns casos reals que mostressin amb total claredat, i sense cap tipus de censura, com és, realment, la convivència amb els immigrants. Pretenia mostrar com la realitat difereix molt dels “contes de fades” de la multiculturalitat. La convivència, en molts casos, no resulta gens fàcil (impagaments en les quotes de la Comunitat de propietaris, costums molestos pels veïns, etc.)

I també era la meva intenció donar a conèixer la situació real dels serveis socials. Com aquestos es bolquen, en exclusivitat, en l’ajuda als nouvinguts; mentre les persones autòctones es veuen obligades a buscar entre les escombraries dels contenidors propers als centres comercials. Quan vegeu alguna d’aquestes persones remenant les escombraries, fixeu-vos en el seu color de pell. Tots són blancs (en el 99% dels casos). La majoria són autòctons, però també es poden veure algunes persones dels països de l’est. Però de moros i negres jo encara no n’he vist cap. Aquestos se’n van a Càritas o a Creu Roja i allí els omplen de menjar. Per cert, una noia casada amb un àrab em va explicar que si alguna cosa no els agrada ho llancen als contenidors sense contemplacions. Els mateixos productes que després recolliran els blancs. Resumint: Que els blancs som ciutadans de segona, que ens hem d’acontentar amb les deixalles que els moros llencen a les escombraries... Tot molt normal, oi?

I tot això no és racisme ni xenofòbia... és la realitat. Encara que, pensant-ho bé, potser sí que és xenofòbia, però la que tenen ells envers nosaltres. És a dir, que ells són els xenòfobs i nosaltres les víctimes.

Però aquesta realitat no apareix reflectida en els mitjans de comunicació. No s’explica a la televisió ni a la premsa. Els interessa més que la societat cregui que tot és molt maco. Que aquí tots lliguem els gossos amb llonganisses, mentre que la realitat és que moltes persones que han estat tota la seva vida pagant els seus impostos i treballant com a blancs (ara s’haurà de dir així, ja que els que treballen són els blancs; perquè els moros i negres van a Creu Roja i els ho donen tot) ara es veuen deixats de la mà de l’Estat, que prefereix mimar els immigrants.

Els autòctons som ciutadans de segona. Els immigrants reben moltes més ajudes.

JA N’HI HA PROU!

A continuació us explico els dos casos.

PRIMER CAS

Aquest fet va succeir fa uns dies en una ciutat petita de Catalunya. La persona que m’ho va explicar fa de voluntari de la Creu Roja i estava allí quan van passar els esdeveniments.

Va arribar un matrimoni autòcton, de raça blanca, i van demana si els podien ajudar perquè feia temps que tots dos estaven a l’atur. La persona responsable els va dir que havien d’anar a l’Assistenta Social de la localitat i que havien de dur no sé quants papers.

Una estona després es va presentar allí una matrimoni moro al que no havien vist mai abans. No van dir res, únicament van fer amb la mà dreta el signe de voler menjar i la persona responsable va ordenar al meu amic que anés al magatzem a buscar menjar. Els van omplir amb tot tipus de menjar i van marxar.

Aleshores el meu amic li va preguntar a la persona responsable perquè havia tingut aquest comportament tan diferent. I li va respondre el següent:

— Tenim ordres de fer-ho així. Però no ho vagis dient arreu que no volen que se sàpiga.

SEGON CAS

La persona protagonista d’aquest segon cas treballa en una ONG que es dedica a assessorar i acompanyar els immigrants als serveis socials per obtenir ajudes. I em va explicar que està molt cremada perquè existeix moltíssim frau i moltíssima picaresca a l’hora d’abusar i saquejar els serveis socials; i molta irresponsabilitat per part dels responsables d’aquests serveis. Les paraules que escric són exactament les que ella va utilitzar quan li vaig dir que m’ho escrigués per no oblidar cap detall. L’únic que he fet jo és resumir-ho una mica perquè ella m’ho va escriure amb tot tipus de detalls que farien aquest article massa llar segons el meu parer.

Em va dir que ella mateixa porta el cas d’una família d’origen marroquí amb tres fills de 6, 7 i 9 anys. L’home porta tres anys sense treballar i ella fa algunes feines domiciliàries de forma esporàdica.

Fa pocs dies li van oferir a ella una feina, assegurada a la Seguretat Social, de 1.000,00 € nets al mes, únicament per 5 hores al dia per fer companyia i acompanyar a passejar una senyora gran. Aquest sou no el cobra molta gent a Espanya per una jornada de 8 hores al dia. I, proporcionalment, cobren menys moltíssims universitaris espanyols que han hagut d’estudiar durant molts anys. I a aquesta mora li oferien per la seva “cara bonica”. Però la mora va dir que no volia aquesta feina perquè aleshores perdria moltes ajudes i subsidis..

Perquè aquesta família rep, de les diferents Administracions, el següent:

·         Ell cobra 500,00 € de la Generalitat de Catalunya de prestació social mensual des que va deixar de cobrar l’atur i el subsidi de 420,00 € de l’INEM.

·         Cobren 750,00 € al mes a canvi d’escolaritzar els fills.

·         Els tres nens dinen de franc a l’Escola, tot i que viuen a 100 metres d’ella i podrien anar a dinar a casa, ja que els seus pares no treballen. Això ens costa a tots uns 900,00 € al mes (300,00 € per fill).

·         L’Ajuntament els paga els 450,00 € mensuals del lloguer del pis on viuen.

·         L’Ajuntament els dóna cada mes uns vals per un total de 400,00 € per anar a comprar als Supermercats Plus.

·         L’Ajuntament els paga les factures de calefacció, electricitat i aigua.

·         L’Ajuntament paga mensualment la factura d’internet de la família.

·         La Generalitat de Catalunya paga un curset extraescolar de futbol als tres fills (350,00 € al mes pels tres)

·         Tenen els medicaments de franc (d’entre els autòctons només els tenen els jubilats)

·         Els nens han tingut de franc tots els aliments i elements necessaris fins els 3 anys (menjar per nadons, bolquers, cotxet...)

·         La família acudeix amb regularitat al lliurament d’aliments (banc d’aliments) de l’Ajuntament, de diverses parròquies i de la pròpia ONG.

·         Altres (encara n’hi ha més), però ho deixo aquí.

Tot això és cert perquè és aquesta persona qui porta l’atenció d’aquesta família i, per tant, qui els ha acompanyat, com a intermediària, en la realització dels tràmits pertinents.

Traieu la calculadora i sumeu tot el que rep aquesta família.

I famílies com aquesta n’hi ha moltes per tot Catalunya.

I després l’Administració ha de tancar certes plantes d’hospitalització perquè no hi ha diners.

Creieu que això és normal?

Penseu, de veritat, que això ha de continuar essent així?

El vostre cervell us està dient que NO. I nosaltres som éssers humans perquè fem cas del nostre cervell, perquè fem cas dels nostres pensaments.

Penseu quedar-vos amb els braços plegats, sense fer res?

El vostre cervell us està dient, clarament: JA N’HI HA PROU!

Això no pot continuar així. I vosaltres ho sabeu.

El primer pas per redreçar el rumb és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

En les properes Eleccions del 28 de novembre, no ho dubteu. Feu cas del vostre cap.

Els catalans som gent de seny, de sentit comú. I el sentit comú us està dient, CLARAMENT, que l’única opció possible és VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos. Vosaltres no us enganyaríeu a vosaltres mateixos. No us doneu l’esquena.

És l’hora de defensar els vostres DRETS!

La lògica s’ha d’imposar.

El seny, el sentit comú, la lògica... TOT us encamina en la mateixa direcció: VOTAR PLATAFORMA X CATALUNYA.

Feu-vos cas a vosaltres mateixos!!!