Burca, niqab, vel integral... tant se val com l’anomenem.
L’actual debat sobre el vel integral no té cap sentit. El debat està propiciat pel “bonisme” exagerat de l’esquerra més inoperant. El vel integral s’ha de prohibir. Però no perquè ho creguem així moltes persones, sinó per un munt de motius (de seguretat, de convivència, de respecte, de dignitat...).
La seguretat d’un país és un fet fonamental, per damunt de qualsevol aspecte individual o col·lectiu. I per aquest motiu tota persona ha de ser fàcilment identificable.
I no s’hauria de prohibir només als edificis públics, sinó en tot àmbit públic, és a dir, també al carrer. A casa seva cadascú pot vestir com vulgui.
Existeixen múltiples motius per prohibir la utilització del vel integral a Espanya.
A continuació s’exposen una sèrie de motius i alguns fragments que han estat extrets de diversos articles publicats en diferents mitjans escrits per persones de molt diversos tipus (persones de religió musulmana, persones de religió catòlica, polítics, sociòlegs, directors de diaris...).
q El dia 27/06/2010 apareixia al diari “La Vanguardia” una entrevista molt interessant, que tothom hauria de llegir, a la senyora Fátima Ayache, sociòloga argelina. En aquesta entrevista explicava clarament com fa uns anys vivia tranquil·lament a Algèria, on ella era professora, fins que els integristes van començar a imposar les seves normes (les dones no podien treballar, havien de quedar-se a casa, havien de tapar-se...) i qui no les complia era executat a l’acte, sense contemplacions. Sobre el tema del vel integral, la senyora Fátima Ayache exposava, textualment, el següent: “El burca no existeix a l’Islam, és un símbol de l’integrisme pur, de la dona submisa. Jo dic: burca no, però sense debat, sense donar-li importància. Com a dona musulmana que sóc, acceptar el burca a Espanya, país que m’ha donat la llibertat i m’ha permès tenir veu pròpia, és un insult”. El vel integral no forma part de la Religió, és un invent dels integristes per sotmetre la gent.
q El dia 03/06/2010 apareixia al diari “El Periódico de Catalunya” una entrevista molt interessant al senyor Manuel Valls, polític socialista francès, amb el titular “Prohibir el burca a mitges és una debilitat”. En el transcurs de l’entrevista es podien llegir afirmacions com: “El burca no té res a veure amb l’Islam, i nega la identitat de la persona. Si defensem la dignitat de les dones, el que fa falta és la prohibició total. Prohibir a mitges és un acte de debilitat”. I també afirmava: “Hi ha una demanda de progrés, de justícia social, però també d’ordre, d’autoritat i de regles. Si en nom de la llibertat tot és possible, fins i tot fer retrocedir els valors del progressisme, no hem entès el que passa. La seguretat és una llibertat, no podem ser febles amb això”.
q El dia 28/06/2010 apareixia al diari “La Vanguardia” un article del senyor Josep Miró Ardèvol on, entre altres aspectes, esmentava el següent: “En una societat lliure ningú ha d’ocultar el seu rostre. Però la seguretat no s’ha de limitar només a alguns recintes, ni pot legislar-se en termes de burca o niqab, sinó amb caràcter general, impedint tota vestimenta que permeti l’ocultació. Aquestes vestimentes no formen part de la religió islàmica perquè no apareixen ni a l’Alcorà ni a la Sunna.”
q El diumenge 27/06/2010 apareixia en el Magazine de “La Vanguardia” un article d’Albert Gimeno on es podia llegir: “La decisió de prohibir o no el vel integral té molt a veure amb dos aspectes: La seguretat i el respecte. Seguretat perquè no és de rebut que ningú circuli per la vida amb el rostre totalment tapat. No n’hi ha prou amb que atenguin les súpliques d’identificació d’un agent. A Espanya i a Europa la gent ha d’anar amb la cara descoberta, i qualsevol debat col·lateral que posi en dubte aquest assumpte està mancat de valor. La prohibició té també com a objectiu vetllar pel respecte. En aquest país no fa tant de temps que la dona era tractada amb inferioritat. Ha costat molt canviar aquest xip i, per tant, no podem estar disposats ara a que, en virtut de qualsevol precepte religiós, la dignitat d’una persona sigui menyspreada”.
q En el mateix Magazine també s’escrivia: “Encara que un dels capítols més llargs de l’Alcorà estigui dedicat a les dones, respecte a la seva indumentària només hi ha tres directrius en el llibre sagrat dels musulmans: Que vesteixin correctament, que es cobreixin el pit i que allarguin la seva roba. Sense especificar què és vestir amb modèstia o com de llargues han de ser les peces de roba que portin”.
I també s’hi podia llegir el següent: “A La Meca, el lloc més sagrat pels musulmans, les dones que hi acudeixen en peregrinació han d’anar amb la cara i les mans al descobert”.
q El dia 12/06/2010 apareixia al diari “El Periódico de Catalunya” un article d’Albert Sáez on es llegia: “La preocupació gira al voltant dels límits de la convivència intercultural. El respecte a la diversitat o a la tradició té el límit dels drets humans. Ningú pot emparar-se en la seva condició d’estranger per demanar tolerància davant la violació dels drets individuals de les dones. No es tracta d’una suposada superioritat d’unes cultures sobre unes altres, sinó de la progressiva depuració de les restes de barbàrie adherides a totes les tradicions culturals”.
També escrivia el següent: “Felipe González va dir dijous que és el moment de parlar d’obligacions al mateix temps que es parla de drets”.
També afirmava: ”El problema per a molts ciutadans no és el mocador de la veïna, sinó l’aparent permissivitat de la societat democràtica davant de pràctiques culturals que no s’han desprès de la barbàrie”.
I finalitzava amb les següents paraules: “Detectar els problemes quan són incipients no és electoralisme, sinó un exercici democràtic”.
q El dia 22/05/2010 apareixia al diari “La Vanguardia” una Carta d’un Lector on s’afirmava: “El burca empresona les dones, les oculta del món, les sotmet i les discrimina, les assenyala com a éssers inferiors”.
q El dia 16/06/2010 apareixia al diari “ADN” la carta del director on al final es podia llegir: El burca és un atac a la dignitat de les dones, per això s’hauria de prohibir no només en edificis públics, sinó també a la via pública”.
q El dia 28/05/2010 al diari “El Periódico de Catalunya” apareixia una informació referent al debat sobre el burca, amb l’opinió de diverses persones. Una senyora d’origen musulmà afirmava: Al·là no diu que les dones s’hagin de tapar”. I una noia jove, també d’origen musulmà, afirmava: “No m’agrada que les dones es tapin la cara amb res. Haurien de prohibir també el mocador perquè totes les dones puguin gaudir la seva vida perquè aquí som a Europa”.
q El dia 14/06/2010 apareixia al diari “El Periódico de Catalunya” un article de Juan José Tamayo on, entre altres aspectes, escrivia el següent: “Les dones musulmanes necessiten sortir del setge domèstic en què les ha tancat una organització jerarquicopatriarcal i una interpretació androcèntrica de l’Alcorà, aliena a la pràctica i a l’esperit originari de l’Islam”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada